MARIA ROSA ALONSO SOLANES VA MORIR EL PASSAT 23 DE FEBRER

Dimarts, 25 març 2014

Maria Rosa Alonso havia estat mestre de dansa, pianista, directora musical i presidenta de l'Esbart Català de Dansaires. També havia format part del Consell Directiu de l'Agrupament d'Esbarts Dansaires.
Nascuda l’any 1931, tenia estudis musicals de piano, violí, guitarra flamenca i de dansa clàssica i espanyola i també era diplomada en magisteri. A més d’aquests coneixements, gràcies als quals exercí de docent, dominava diverses llengües que la van portar a entrar en contacte amb persones d’altres cultures i indrets en la seva feina de guia turística. Va composar diverses sardanes i va instrumentar danses per cobla. Alonso entrà a l’Esbart Català de Dansaires l’any 1959 com a dansaire. Ben aviat, però es convertí en mestra de dansa responsable del grup d’adults (1963-1988), als que també acostumava a acompanyar a piano, fet que la converteix en la primera dona al càrrec d’un esbart dansaire. Com a intèrpret de diversos instruments i pels seus coneixements de direcció musical, dirigia les cobles que acompanyaren l’Esbart Català de Dansaires en el llarg període que en va ser responsable i quan era necessari, els acompanyava a l’acordió Integrada a la Junta Directiva de l’Esbart Català de Dansaires, Mª Rosa Alonso és la primera sòcia que arribà a ocupar el càrrec de Presidenta (1987-1991). Amb companys de l’Esbart realitzà diversos estudis sobre els esbarts i sobre la dansa a Catalunya: Necessitat de diferenciació entre dansa tradicional i dansa d'espectacles (1981), Utilització dels instruments tradicionals com alternativa a la cobla, Dansa/Esbarts (1982), Mètodes cartogràfics i informàtics aplicats a l'estudi de la dansa tradicional catalana (1986), Assaig sobre un mètode d'escriptura coreogràfica (1989) i Atles de dansa tradicional catalana, amb volums dedicats a la bolangera, el ball de bastons, el ball pla, el ball cerdà i el ball de faixes. L’any 2013 va ser premiada amb la Medalla al Mèrit a la Dansa Tradicional dels premis Sardana, atorgada per l'Obra del Ballet Popular, premi que ja no va poder recollir personalment pel seu delicat estat de salut.