Acròstic

Dimarts, 1 novembre 2016

ACRÒSTIC

El 22 i 23 d'octubre l'Esbart Ciutat Comtal va presentar Acròstic al mercat de les Flors de Barcelona. En Josep Ma Fuentes ens en fa una crònica

Quan, en acabar l’estrena d’Acròstic, el President de l’Agrupament em va convidar a parlar-ne des de les pàgines del Punt Informatiu, no vaig dubtar en dir-li que sí. La satisfacció d’estar vivint un moment feliç no em va deixar pensar que potser no era jo la persona més adient per fer-ho, jo sóc d’Acròstic!, a part de que no és costum del Punt Informatiu publicar cròniques, mai crítiques, de les actuacions dels esbarts. Un parell de dies de reflexió m’han conduit a escriure sobre Acròstic, en tant que representa un dia important pel nostre col·lectiu, i estendre aquest escrit a d’altres grans moments que hem viscut a l’àmbit dels esbarts dansaires aquest any 2016.

Amb un cert ordre cronològic, l’any començava amb el potent Toc d’Inici de l’Esbart Sant Martí, una nova proposta del David Martínez que ja ens té acostumats a les seves valentes i personals aportacions. Amb suport de músiques actuals i la presència de dansa tradicional, va ser, sens dubte, un bon Toc d’inici de l’any dansaire. Marboleny, Manresà i Dansaire de Mollet participaven a l’espai A amb molt bona acollida del públic pels seus espectacles; mentre l’esbart d’Arenys de Munt amb el seu D’aprop i d’Arreu ens feia arribar que la imaginació pot ser una molt bona companya, a l’hora de gestionar un cos de dansa amb un nombre no gaire alt de dansaires. L’Esbart Maragall presentava el seu Essències, que no deixen de ser les de tots nosaltres, i un renovat cos de dansa del Dansaire de Rubí es presentava a l’amfiteatre del Castell mostrant-nos tot el potencial que té per un futur esperançador. I des del Punt Informatiu de l’Agrupament ens seguíem assabentant d’un munt d’actuacions dels esbarts per tota la geografia catalana. D’esbarts de totes les tendències i amb propostes ben variades. De la Roda d’esbarts Catalònia o dels aplecs que s’organitzen. Tot just tanco aquest escrit i m’arriba la notícia de la participació de l’Esbart Català de Dansaires al IV Festival de Músiques en Terres de Cruïlla 2016, a La Sènia; hi ha fet un taller de danses al matí i a la tarda han ballat amb d’altres grups.

Una cosa hem de tenir clara: no cal sortir als mitjans de comunicació, ni doldre’ns de no fer-ho, per tal de que la nostra activitat tingui ressò. Si treballem, cadascú des de la seva entitat, anirem obtenint resultats; uns ho farem a nivell divulgatiu, d’altres fent incidència en el ball a plaça i d’altres en el vessant de l’espectacle. Tots plegats amb un mateix objectiu, que la dansa catalana d’arrel tradicional sigui present al nostre país, amb el tractament de rigor i compromís que es mereix i que ens mereixem tots nosaltres.

I en certa manera l’any el tanca l’estrena del nou espectacle de l’Esbart Ciutat Comtal “Acròstic”. En el nostre àmbit la feina del Ciutat Comtal és reconeguda i crec que no és agosarat dir que es tracta d’una de les nostres entitats de referència. Els seus projectes han estat sempre ben acollits per la resta d’esbarts i, agradin o no agradin les propostes artístiques, sempre s’ha tingut en molt bona consideració els espectacles que han presentat. Acròstic segueix la seva línia. Un espectacle amb 6 danses de nova creació (coreografiades pels directors de l’esbart, Lluís Calduch i Maria Teresa Agustí i una per en David Martínez) més un ballet argumentat, conformen un espectacle en una sola part (uns 75’) que, en opinió generalitzada del públic, es fa curt. No hem de fer una crítica, ni tan sols explicar-vos una per una les danses, si que podem dir, que la proposta va complaure al públic que va omplir la Sala Ovidi Montllor en les dues funcions que es van fer d’Acròstic. Un cos de dansa cohesionat i molt competent va donar vida a les 7 coreografies i es va erigir en el còmplice indispensable que tot creador necessita per mostrar la seva feina. Com que del bon fer del David Martínez i el Lluís Calduch ja en sabem, faré un incís especial en la presentació dels primers treballs de Maria Teresa Agustí. Podem estar contents, l’àmbit dels esbarts dansaires té una nova coreògrafa que ens ha d’aportar molt bons moments a l’escenari. Amb el respecte que la dansa tradicional mereix, la directora del cos de dansa del Ciutat Comtal ens presenta unes danses fresques en les que juga (amb el bon sentit de la paraula) amb la base dels nostres passos i els porta a una lectura més actual. No intenta fer ballet contemporani, res més lluny, el que fa és refrescar la nostra gestualitat a l’hora de ballar. Benvinguda i gràcies!

Cal parlar de Coses de Palamós. Feia temps que no veiem un ballet argumentat en els espectacles d’esbart i més encara un ballet no costumista i amb una forta càrrega dramàtica. El que ens ofereix el Lluís Calduch és el resultat de molts anys de treball amb la dansa catalana. Només l’experiència obtinguda li ha permès fer front a un repte important: homenatjar aquelles persones que, nascudes als anys 20 del segle passat, van veure estroncada la seva joventut per una guerra que les va deixar marcades per sempre. Calduch centra la història en una dona que va evolucionant, però la podem fer extensiva a tota una generació. Un ballet ben trenat, amb un potent i  emocionant guió que no va deixar indiferent ningú.

Convé citar la bona tria musical de l’espectacle. A peces de Jordi Molina, Miquel Gil, Sergi Guasch o Miquela Lladó, entre d’altres, s’afegeixen dues estrenes: Matèria de Francesc Cassú i Coses de Palamós de Marc Timón. Estic segur que molta gent compartirà amb mi la sensació que Acròstic també té una molt alta qualitat musical.

Una cosa més vam veure que ha de fer feliç el nostre col·lectiu: els esbarts ens tornem a anar a veure els uns als altres, ens aplaudim i ens encoratgem. Si nosaltres ens fem costat, tenim esbarts dansaires per a molt temps.

Imatge aleatòria